En transició

INDICACIONS

Qui s’acosti a l’exposició En transició, que ofereix el CCCB fins al 24 de febrer, que no s’esperi res convencional. No es tracta de l’explicació pedagògica d’uns fets històrics ordenats cronològicament, ni d’un anàlisis acadèmic exhaustiu de la Transició dels 70-80. La transició que se’ns mostra es forma d’una pluralitat d’eixos temàtics, d’una combinació de punts de vista i posicions socials, i d’un eclecticisme de manifestacions artístiques i reivindicatives de gran força. I és que la idea dels creadors és plasmar la complexitat del període des d’un caire planer, des del protagonisme d’individus i col·lectius socials que ens ajudin a copsar com es va viure, més que no pas parlant d’aquells qui van dirigir el procés des de la política.

Aconseguirem copsar, doncs, la magnitud dels fets que van viure els nostres pares i avis des d’un prisma diferent però efectiu, que transmet a l’espectador l’horror de la dictadura, el vigor dels moviments socials i la solidesa d’una resistència que des de molts àmbits va ser la que aconseguí una transició real.
No es tracten els temes com a esdeveniments passats, més aviat es procura una sensació de canvi progressiu que avança fins a l’actualitat donant a entendre que molts aspectes de la Transició no han sigut tancats, que continuen influenciant-nos.

DOSIFICACIÓ
El primer espai del recorregut ens situa a les acaballes del règim: la veu de Franco repeteix en una ràdio ‘que todo quede atado y bienatado’ i el Movimiento convoca un Consejo secret davant la crisi.
Les protestes s’estan multiplicant i els ciutadans es rebel·len contra la repressió: un primer eix temàtic de l’exposició és la Vaga, recalcant la importància que va tenir aquesta pressió des de múltiples àmbits socials per enfonsar el règim.

La Comissaria, la segona temàtica, ens enfronta a la barbaritat dels interrogatoris i les detencions a través de documents cedits pel Ministeri d’Interior. Són les ordres i fitxes policials i les declaracions dels torturats les que parlen, i també les fotografies dels morts penjades, protegides per una tela blanca que l’espectador descobreix.

L’Escola i els Nuclis de Convivència formen l’espai que mostra l’actuació des de la base, amb filmacions, dibuixos, pòsters que mostren la importància de les escoles d’estiu, educadores al marge del règim. La família hi té un paper important, així com en l’evolució cap a noves formes de convivència sorgides amb la manifestació de la llibertat sexual, l’eclosió del feminisme, la crisi de l’autoritat paterna, etc.

L’apartat següent és la Psiquiatria. Per primer cop es qüestionen les teràpies i es comença a estendre una visió diferent sobre els malalts mentals.

L’espai de l’Escena Musical dels 70-80 recull tots aquells grups que escandalitzaren la premsa i les generacions més conservadores; una spice box permet ressuscitar els temes de Kaka de Luxe, Siniestro total... L’exposició de fanzines mostra que es tractava d’una cultura participativa, on el públic prenia cada cop més importància i era el que sustentava els concerts de punk, els recitals i les cançons protesta.

Les sales següents es dediquen a Representacions, és a dir, a la visió de diversos artistes sobre els fets que succeïen: la pel·lícula sobre l’atemptat a Carrero Blanco que fou censurada, un homenatge de Brossa a Puig Antich, l’escultura que du per títol Amnistia...

I per últim, l’exposició vol donar veu a l’espectador. La secció de Preguntes a la Transició, a bandes de mostrar treballs cinematogràfics sobre plantejaments d’autors diversos sobre el tema, permet gravar una pregunta que hagi sorgit durant el recorregut davant una càmara.

CONTRAINDICACIONS
Qui no disposi d’una parell d’hores no podrà gaudir amb tranquil·litat aquesta exposició. Recomanem trobar una tarda lliure i passejar-s’hi sense perdre’s detall. Sortosament les explicacions sobre els materials que es mostren –escrits, sonors, audiovisuals, materials- són breus i precises i deixen que sigui un mateix qui s’endinsi a buscar-ne la profunditat i reflexionar.

PRESENTACIÓ
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Fins el 24 de febrer
Preu: 4,40 (3,30 amb el carnet d’estudiant)
Comissaris: Manel Risques, Ricard Vinyes, Antoni Marí