COMPOSICIÓ
Ens asseiem a la quarta fila. Qui hagi estat al Versus Teatre sap que escenari, el que se’n diu escenari en el significat més convencional, no n’hi ha. Els espectadors seuen en unes graderies curtes enfrontades, uns davant dels altres, i els actors actuen a l’espai que queda al mig. Com si fos una mena d’amfiteatre grec partit, el Versus és un teatre petit, humil i acollidor. A platea, sis cadires desiguals i un piano en un racó. Es fa fosc.
No sabem ben bé que esperar de Rudiggore o la nissaga maleïda. Les breus referències ens diuen que és una opereta gòtica adaptada de la obra literària de W.S. Gilbert i A. Sullivan representada per la companyia Egos Teatre. Els llums s’encenen i comença la representació. Sis actors i actrius canten, es belluguen tot gesticulant i ens expliquen la tenebrosa llegenda de Rudiggore: tots els que hereten el títol d’aquesta nissaga estan obligats a cometre un crim mortal al dia si no volen morir en una terrible agonia. El piano posa el ritme a la obra: és àgil, captivadora, intrigant, envolvent. I molt divertida.
ACCIÓ
Al principi ens consta reaccionar. Després de la cançó introductòria, comença la trama i anem coneixent als personatges -vestits i maquillats a l’estètica més Burton-, i el seu paper dins l’obra. A poc a poc ens deixem endur, i cada cop riem amb més ganes els enginys de la funció. Diàlegs i cançons –d’esgarips molt ben afinats- es van combinant al llarg de la obra al voltant d’una història rocambolesca, graciosament gòtica i dolçament múrria. Quan arriba el final –brutal, inesperat de tan absurd-, conduïts per un ritme vertiginós que ens arrossega al llarg d’una hora i mitja rapidíssimes, els espectadors aplaudim amb empenta el magnífic elenc d’actors i actrius.
INDICACIONS
Ens crida l’atenció que mai surtin d’escena, que ells mateixos hagin estat fent els efectes sonors durant l’obra, que a més a més siguin excel·lents cantants i que ens hagin ofert una obra tan senzilla com elaborada amb una escenografia mínima molt ben trobada. Sortim del Versus Teatre satisfets i encara rient, comentant que sovint les petites companyies de teatre són les que donen grans resultats.
DOSIS
PRESENTACIÓ
Versus teatre
Fins el 2 de març
De dimecres a diumenge a les 21:30h
Preu: 10 euros a atrapalo.com
Ens asseiem a la quarta fila. Qui hagi estat al Versus Teatre sap que escenari, el que se’n diu escenari en el significat més convencional, no n’hi ha. Els espectadors seuen en unes graderies curtes enfrontades, uns davant dels altres, i els actors actuen a l’espai que queda al mig. Com si fos una mena d’amfiteatre grec partit, el Versus és un teatre petit, humil i acollidor. A platea, sis cadires desiguals i un piano en un racó. Es fa fosc.
No sabem ben bé que esperar de Rudiggore o la nissaga maleïda. Les breus referències ens diuen que és una opereta gòtica adaptada de la obra literària de W.S. Gilbert i A. Sullivan representada per la companyia Egos Teatre. Els llums s’encenen i comença la representació. Sis actors i actrius canten, es belluguen tot gesticulant i ens expliquen la tenebrosa llegenda de Rudiggore: tots els que hereten el títol d’aquesta nissaga estan obligats a cometre un crim mortal al dia si no volen morir en una terrible agonia. El piano posa el ritme a la obra: és àgil, captivadora, intrigant, envolvent. I molt divertida.
ACCIÓ
Al principi ens consta reaccionar. Després de la cançó introductòria, comença la trama i anem coneixent als personatges -vestits i maquillats a l’estètica més Burton-, i el seu paper dins l’obra. A poc a poc ens deixem endur, i cada cop riem amb més ganes els enginys de la funció. Diàlegs i cançons –d’esgarips molt ben afinats- es van combinant al llarg de la obra al voltant d’una història rocambolesca, graciosament gòtica i dolçament múrria. Quan arriba el final –brutal, inesperat de tan absurd-, conduïts per un ritme vertiginós que ens arrossega al llarg d’una hora i mitja rapidíssimes, els espectadors aplaudim amb empenta el magnífic elenc d’actors i actrius.
INDICACIONS
Ens crida l’atenció que mai surtin d’escena, que ells mateixos hagin estat fent els efectes sonors durant l’obra, que a més a més siguin excel·lents cantants i que ens hagin ofert una obra tan senzilla com elaborada amb una escenografia mínima molt ben trobada. Sortim del Versus Teatre satisfets i encara rient, comentant que sovint les petites companyies de teatre són les que donen grans resultats.
DOSIS
PRESENTACIÓ
Versus teatre
Fins el 2 de març
De dimecres a diumenge a les 21:30h
Preu: 10 euros a atrapalo.com
1 comentaris:
Hola!
Valió la pena, sí sí. Íbamos un poco sin saber que nos encontraríamos y nos salió redondo. Que buena Margaret con su cesta de manzanas negras. Nosotras vamos el viernes a entrevistar a Lali Camps (la tia de Rose).
:)
Publica un comentari