Henry Darger i l'art marginal

Trailer de la pel·lícula dedicada a Henry Darger dirigida per Jessica Yu.

UNA BIOGRAFIA PECULIAR

Henry Darger (abril 1982 – abril 1973) va perdre la mare durant el naixement d’una germana que mai conegué perquè va ser donada en adopció. El seu pare va fer-se càrrec d’ell fins que a l’edat de 8 anys el va internar a un orfenat catòlic. Allà, en resposta al seu estrany comportament (parlava sol i feia sorolls) un metge va diagnosticar que ‘el seu cor no era al lloc adequat’ i el van traslladar a un psiquiàtric, on el diagnòstic va passar a ser ‘masturbació’. Va escapar-se als 17 anys. El seu pare ja havia mort i ell va trobar feina en un hospital catòlic on es va quedar durant la resta de la seva vida, que es va desenvolupar dins d’una regular monotonia, amb la particularitat d’anar a missa fins a 5 cops diaris i acumular brossa del carrer al seu habitatge. Amb prou feines es relacionava amb ningú. Darger vivia en una habitació del North Side de Chicago, on va morir. Els amos, Nathan i Kiyoko Lerner, van ser els que descobriren la enorme obra secreta en mig de l’escampall de porqueria i decidiren difondre-la.

Ara la seva obra es ven per milions de dòlars i l’American Folk Art Museum va inaugurar el Centre d’Estudis Henry Darger el 2002. Molts estudiosos s’han dedicat a l’autor, al voltant del qual giren teories i suposicions (com qui diu que Darger va ser el misteriós autor de l’estrangulament d’una nena de cinc anys, Elsie Paroubek, que surt representada en un personatge que desencadena la rebel·lió dins la seva història) o que la seva vida el va marcar dolorosament i el va dur a expressar-se d’aquesta forma.

UNA OBRA INTRIGANT
The Story of the Vivian Girls, in what is Known as the Realms of the Unreal, of the Glandeco-Angelinnian War Storm, Caused by the Child Slave Rebellion (La Història de les Vivians, en el que es coneix com els Regnes de lo Irreal, sobre la Guerra-Tempesta Glandeco-Angeliniana causada per la Rebel·lió dels Nens Esclaus).

Hi havia una vegada un planeta gegantí habitat per cristians, principalment catòlics. Hi havia set princeses - les Vivians- de la Cristiana Nació d’Abbiennia que van encapçalar una rebel·lió contra el règim d’esclavatge infantil imposat pels Glandelinians. Els nens empunyaren les armes i lluitaren contra els opressors, i molts van morir després de patir horribles tortures a mans dels Glandelinians.

Aquesta és la història mitològica que narren 15.143 pàgines manuscrites per Henry Darger, que també va il·lustrar-les amb centenars d’aquarel·les, composades amb retalls de revistes populars i llibres infantils. Una obra caracteritzada pel caire transsexual que tenen les figures femenines dibuixades ‑que apareixen despullades o semidespullades amb ales de papallona i òrgans sexuals masculins-, les escenes de persecució, batalles i tortures que recorden passatges de l’antic testament; i brutals imatges de violència contra nens que obren interrogants sobre la ment malaltissa de Darger i les seves pulsions subconscients. Però el fet més rellevant és que aquest treball bastíssim no va ser descobert fins a la mort de Darger.

Això, sumant-hi una biografia grisa i tràgica, imprecisa i peculiar, el converteixen en un dels màxims referents de l’art marginal.

REFERENT DE L’ART MARGINAL
És art la obra de Darger? Els seus nombrosos llenços donen forma a un text apocalíptic amb una tècnica delicada de collage i dibuix naïf que crea un efecte bell, i alhora inquietant pel que en ells es representa. Darger segurament mai va visitar una galeria d’art ni va inspirar-se en cap artista; de manera autodidacta, el que guiava la seva mà provenia dels misteriosos pensaments, pors, impressions, potser somnis... que habitaven a la seva ment. Fos com fos, va crear un estil propi i inconfusible que se li ha reconegut pòstumament i ha esdevingut un nou referent d’art contemporani. El seu imaginari, tot i que confús, és únic i interessantíssim de descobrir. Darger canalitzava la seva mena de bogeria a través dels pinzells. Tot i que estranya, la seva obra és bella, i transmet sensacions a qui la mira, l’encisa despeglant -en inacabables folis de grans dimensions- tot la seva singularitat.

De manera que sí, la obra de Darger és art. Aquell art anomenat marginal, aquell que no té èxit als espais culturals de l’establishment. Jean-Michel Basquiat (1960-1988), Ferdinand Cheval (1836-1924), David Nebreda (1952)... són considerats artistes outsiders també. A banda de que la majoria d’ells acostumen a tenir algun tipus de malaltia mental, els artistes marginals són aquells que desenvolupen el seu art al marge de les escoles del moment i sense tenir en compte cap patró oficial del que es considera artístic. La seva pulsió artística acostuma a donar-se per l’alteració mental que pateixen i respon a un imaginari particular i excèntric.

La obra d’aquestes persones que al llarg de la història han sabut canalitzar els neguits, patiments o cosmovisió de les seves ments trastornades és extraordinària. En la línia de legitimar com a art el treball dels artistes marginals es va crear, per exemple, l’American Folk Museum, es va fer la mostra High and low: modern art and popular culture al Museu d’Art Modern de Nova York i es celebra, des de 1992, la Outsider Art Fair a Nova York.