El Louvre II

Amb mil milions d’euros i una firma, ahir va néixer el Louvre Abu Dhabi: la nova seu del museu que la capital dels Emirats Àrabs té previst inaugurar el 2012.

Així ho han acordat el ministre francès de cultura, Renaud Donnedieu de Vabres, i el cap del Departament de Turisme d’Abu Dhabi, el Sultà bin Tahnun Al Nahiyan; tot i les nombroses crítiques fetes cap al director del Museu del Louvre, Henri Loyrette, per haver fet del museu un ‘producte d’exportació’.

L’ambiciós projecte corre a càrrec de l’arquitecte francès Jean Nouvel i es situarà a la illa de Al Saadiyat al cantó d’un complex d’hotels, residències, 5 teatres, una òpera i diversos museus més (com ara una nova versió del Guggenheim). França deixarà al Louvre Abu Dhabi obres procedents de varis museus del país, que hauran d’aportar permanentment un fons d’unes 300 obres prestades durant períodes d’entre 2 mesos i 2 anys, mentre que les autoritats de l’emirat pagaran uns 400 milions d’euros per poder utilitzar el nom del Louvre. Ara volen ser el centre cultural del golf pèrsic, les monarquies petroleres del golf Pèrsic. Em sembla més aviat un nou Las Vegas al desert. Com escrivia Anatxu Zabalbessoa a El País, Abu Dhabi és rica i vol apostar per una nova font d’inversió a banda del petroli, el turisme, segurament veient com la veïna Dubai ha passat en els últims anys a ser un sorprenent destí turístic glamurós i milionari arrel de l’auge arquitectònic que experimenta.

De totes maneres, aquest Louvre II no serà l’únic. El 2009 s’obrirà a la ciutat de Lens el corresponent Louvre-Lens dissenyat per l’agència d’arquitectura japonesa Sanaa, també replet d’obres procedents de la seu original de París (una nova atracció turística que s’espera que regeneri una zona on la supervivència a base de carbó, acer i tèxtil ja no era prou rentable). De fet, trobem el precedent al High Museum of Art, que des de l’octubre del 2006 i fins el 2009 s’ha rebatejat Louvre-Atlanta i mostra exposicions cedides per París.

‘Els museus francesos no estan en venta’. Així es titula el manifest firmat per més de 1.400 conservadors de museus, historiadors d’art, crítics, etc. on es demana als responsable polítics que es deixin de prendre ‘els museus francesos i el Louvre en particular per un dipòsit d’obres per utilitzar per motius polítics, diplomàtics o financers’.

Perquè ja no es tracta dels intercanvis corrents d’exposicions o la coproducció entre museus: el món artístic s’està globalitzant també. I la globalització comporta homogeneització, tot i que la cultura per definició sigui allò que caracteritza i pertany a la tradició històrica d’un poble. Talment l’empresa Starbucks, com tantes altres, i així com va fer el Guggenheim de Nova York, el Louvre comença a obrir ‘sucursals’ arreu del món, que està clar li reporten grans beneficis. Si La Gioconda ja l’han vista tots els francesos, que la portin a Abu Dhabi per a fer pagar entrada a milers de nous clients, i que abans passi per Atlanta a fer el mateix. I així tindrem més fons per portar exposicions de fora que els francesos no han vist. Diuen que transmeten la cultura arreu del món i el que fan és exportar un nou tipus de producte rentable. No trobo que la mercantilització de l’art benefici la cultura, malgrat que , d'altra banda, potser sí que repercuteix en un intercanvi de cultures (ara al Louvre segurament posaran una exposició d'art àrab)?.

Amb la gràcia que té anar de viatge i portar l’imant a casa del museu que s’ha visitat, a la ciutat on pertoca.