INDICACIONS
Quan l’urbanisme i la planificació no treballen a favor de les persones, aflora l’enginy humà per repensar l’espai i optimitzar-lo. Hi ha infinitud d’ocupacions temporals de l’espai públic arreu del món que, ja sigui per reivindicació o per necessitat, el transformen en un lloc i un moment determinats en quelcom imprevist. La societat adopta espontàniament els materials dels que disposa i els integra a la ciutat a voluntat segons les oportunitats d’acció, com qui penja un post-it i el treu, el canvia de lloc i no deixa rastre.
DOSIFICACIÓ
El primer que troba el visitant, un cop ha pujat les escales mecàniques, és una petita pantalla de televisió retransmetent una notícia del 28 de maig de l’any 1987. Es tracta de l’aterratge que l’estudiant Mathias Rust va fer a la Plaça Roja de Moscou en nom de la unificació dels darrers anys de la Guerra Freda, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín. Un acte imprevist a l’espai urbà amb una finalitat lúdica i política: tot un exemple històric del concepte Post-it.
A continuació el CCCB dedica tota la segona planta a acollir l’exposició per tal de donar amplitud a l’enorme volum de material a exposar. De fet, el visitant no ha d’esperar una exposició d’art convencional: es tracta de la mostra d’un gran projecte encara en expansió. Un arxiu de post-its del món. El seu eclecticisme presenta una enorme dificultat a l’hora de ser transmès al públic, i Martí Peran ― el curador de l’exposició i un dels nusos principals en la xarxa del projecte Post-it City ― ha hagut de trobar la manera de vehicular-ho per tal d’aconseguir plasmar el concepte i la seva complexitat, i alhora intentar que l’espectador no es vegi saturat davant tanta informació.
CONTRAINDICACIONS
En la grandària de la sala, els colors vius de fotografies i pantalles televisives destaquen sobre el blanc de les parets. L’espectador pot moure’s a voluntat, tornar enrere, crear el seu propi recorregut i rellegir les explicacions que acompanyen cada projecte exposat. Uns textos que a vegades pequen d’excés de tecnicismes, amb una documentació exhaustiva que pot acabar per embafar el visitant. Per això s’ha d’entendre com un valuós suport informatiu a utilitzar segons el propi interès en funció allò que s’hi vagi a buscar: treballar el tema en profunditat, conèixer el concepte sense haver de llegir absolutament tota la informació, o simplement deixar-se emocionar de la força de les fotografies i les històries que s’expliquen i descobrir post-its extraordinaris fruit de l’enginy humà.
La valoració general és molt positiva. Una exposició de cultura contemporània molt interessant de conèixer. I per a reflexionar sobre les ocupacions temporals de l'espai públic en dos vessants diferenciades: 1) l’apologia de l’urbanisme informal com a estratègia de rèplica a la ciutat planificada que, 2) contrasta i posa en entredit la fascinació per lo informal amb les ocupacions temporals de l’espai públic com a mode de supervivència dins el mateix context social.
I així, veure al costat de la construcció d’una ciutat efímera (Burning Man) que es crea una setmana a l’any en un llac dessecat dels EEUU, unes lloses d’un cementiri d’El Cairo convertides en estenedors o el gimnàs que en Garrido de Sao Paulo ha muntat sota una autopista com a institució social.
PRESENTACIÓ
CCCB
Fins el 25 de maig
Preu: 3,40 amb carnet d’estudiants
Quan l’urbanisme i la planificació no treballen a favor de les persones, aflora l’enginy humà per repensar l’espai i optimitzar-lo. Hi ha infinitud d’ocupacions temporals de l’espai públic arreu del món que, ja sigui per reivindicació o per necessitat, el transformen en un lloc i un moment determinats en quelcom imprevist. La societat adopta espontàniament els materials dels que disposa i els integra a la ciutat a voluntat segons les oportunitats d’acció, com qui penja un post-it i el treu, el canvia de lloc i no deixa rastre.
DOSIFICACIÓ
El primer que troba el visitant, un cop ha pujat les escales mecàniques, és una petita pantalla de televisió retransmetent una notícia del 28 de maig de l’any 1987. Es tracta de l’aterratge que l’estudiant Mathias Rust va fer a la Plaça Roja de Moscou en nom de la unificació dels darrers anys de la Guerra Freda, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín. Un acte imprevist a l’espai urbà amb una finalitat lúdica i política: tot un exemple històric del concepte Post-it.
A continuació el CCCB dedica tota la segona planta a acollir l’exposició per tal de donar amplitud a l’enorme volum de material a exposar. De fet, el visitant no ha d’esperar una exposició d’art convencional: es tracta de la mostra d’un gran projecte encara en expansió. Un arxiu de post-its del món. El seu eclecticisme presenta una enorme dificultat a l’hora de ser transmès al públic, i Martí Peran ― el curador de l’exposició i un dels nusos principals en la xarxa del projecte Post-it City ― ha hagut de trobar la manera de vehicular-ho per tal d’aconseguir plasmar el concepte i la seva complexitat, i alhora intentar que l’espectador no es vegi saturat davant tanta informació.
CONTRAINDICACIONS
En la grandària de la sala, els colors vius de fotografies i pantalles televisives destaquen sobre el blanc de les parets. L’espectador pot moure’s a voluntat, tornar enrere, crear el seu propi recorregut i rellegir les explicacions que acompanyen cada projecte exposat. Uns textos que a vegades pequen d’excés de tecnicismes, amb una documentació exhaustiva que pot acabar per embafar el visitant. Per això s’ha d’entendre com un valuós suport informatiu a utilitzar segons el propi interès en funció allò que s’hi vagi a buscar: treballar el tema en profunditat, conèixer el concepte sense haver de llegir absolutament tota la informació, o simplement deixar-se emocionar de la força de les fotografies i les històries que s’expliquen i descobrir post-its extraordinaris fruit de l’enginy humà.
La valoració general és molt positiva. Una exposició de cultura contemporània molt interessant de conèixer. I per a reflexionar sobre les ocupacions temporals de l'espai públic en dos vessants diferenciades: 1) l’apologia de l’urbanisme informal com a estratègia de rèplica a la ciutat planificada que, 2) contrasta i posa en entredit la fascinació per lo informal amb les ocupacions temporals de l’espai públic com a mode de supervivència dins el mateix context social.
I així, veure al costat de la construcció d’una ciutat efímera (Burning Man) que es crea una setmana a l’any en un llac dessecat dels EEUU, unes lloses d’un cementiri d’El Cairo convertides en estenedors o el gimnàs que en Garrido de Sao Paulo ha muntat sota una autopista com a institució social.
PRESENTACIÓ
CCCB
Fins el 25 de maig
Preu: 3,40 amb carnet d’estudiants
0 comentaris:
Publica un comentari