Un projecte familiar que fa 50 anys que funciona. Ara són les germanes Lidia i Marina Gazzo qui continuen dirigint l’empresa com va fer el seu pare ― Emanuele Gazzo ― un cop fundada per Ludovicco Ricardi, l’avi del qui ara és el director executiu, Lorezzo Ricardi.
L’empresa va néixer a Luxemburg el 1953 amb l’objectiu de fer una agència compromesa amb tots els països que conformaven la Unió Europea. Des d’aleshores publiquen un butlletí en format imprès, i actualment també digital (editat en francès, italià i anglès). A l’Agència Europa s’intenta donar cobertura dels actes que succeeixen a la UE tenint en compte a tots els països i les seves diferents visions. Cosa que ara, amb la incorporació de nous integrants, es torna més difícil. Cal tenir en compte que la informació que es produeix a la UE és tremendament tècnica i complicada de tractar, i un periodista que entra a l’agència necessita un temps per familiaritzar-se. A més a més, és difícil cobrir la multitud d’actes que s’hi fan, especialment els de la Sessió Plenària. En aquest sentit, l’Agencia Europa té l’avantatge de ser de les veteranes, pel què té alguns privilegis. El finançament a través dels abonaments els permet una ampla independència, tot i que últimament el nombre d’organismes informadors de nivell europeu s’ha multiplicat i això provoca una competència més ferotge.
Una particularitat de l’Agència Europa és que el seu públic està molt interessat en notícies de la UE, n’està informat i per tant és necessari produir informació de gran precisió. Molts abonats llegeixen el seu butlletí, en el que també s’intenta sempre la separació entre opinió i informació. Un altre aspecte molt valorat pels lectors són les editorials, que apareixen uns 4 cops per setmana. El component de memòria històrica adquirit resulta fonamental per al tipus d’informació, i es conserva des de l’experiència dels seu avi i pare. Per últim, diuen les germanes Gazzo que el seu objectiu últim és el de crear una opinió pública europea. I és que el periodisme a Brussel·les té la característica d’una gran multiciplicitat de fonts (oficials, lobbbys, etc.) i, a banda, cada país de la Unió Europea té el dret de fer conèixer les seves informacions i opinions, amb visions tan particulars que els múltiples diaris nacionals en tractar la UE sembla que no parlin de la mateixa.
Com arribar a ser periodista de l’Agència Europa? Les Gazzo busquen persones joves, normalment sense experiència (a Europa no existeix el periodisme com a carrera), amb bons coneixements d’economia, dret, etc. i molta curiositat i voluntat.
Bé, ningú pot dubtar de la meva assitència a la conferència. Ara intentarem fer que el què se'ns va explicar tingui alguna mena de relació amb periodisme cultural, per molt que sembli un aparador d'una empresa que es fa autobombo a costa d'uns pobres estudiants de periodisme. A veure... uf... Ah, si! Si alguna cosa útil m’ha quedat ben clara després de la xerrada, és que cal aprendre molts idiomes. Idiomes = cultura, no?
Apa.
0 comentaris:
Publica un comentari