tractament cultural

Fer La Contra: humanisme i cultura a l'entrevista de personatge

2008-05-08T20:21:00.005+02:00

Jornades de periodisme cultural i humanitats a la UAB

La idea clau la tenim prou clara, qui no coneix La Contra de La Vanguardia? Aquelles entrevistes que 6 dies a la setmana donen un important protagonisme a personatges desconeguts que no han tingut espai mediàtic abans i que tenen a explicar quelcom interessant, estimulant o útil, «quelcom que obre horitzons al lector».

Així la definia Víctor Amela, un dels tres membres (juntament amb Lluís Amiguet i Ima Sanchís) responsables de la contraportada d’aquest diari, que des de fa 10 anys imprimeix una empremta peculiar que en resulta un dels reclams més importants.

D’on sorgeixen tantes històries? Amela explica que són inacabables i que, si bé els dos primers anys de rodatge calia buscar-se més la vida, ara reben multitud de correus al dia amb tot de propostes que han d’anar seleccionant. Fer-ne la selecció és el primer pas de la seva feina, a l’hora que un privilegi que els primers anys no tenien. Ara ja no cal explicar com funciona l’entrevista, el títol de La Contra té carta de presentació pròpia.

I és que Víctor Amela és un privilegiat dins la professió, tal com ell mateix admet. Ell i els seus dos companys de La Contra tenen llibertat absoluta de fer les preguntes, titulars i entrevistes que vulguin, cosa que és molt estranya en un mitjà, o no? Ell ja portava 13 anys com a redactor al diari i ho sap, i vaticina amb un somriure que algun dia se li acabarà la sort; perquè tot s’acaba.

David Barba, professor a la UAB, periodista i moderador de la xerrada, introdueix el tema de l’interès per part de les editorials en que els seus escriptors siguin entrevistats a La Contra, ja que s’ha comprovat que les ventes dels llibres es disparen en aquests casos. En Víctor, però, no ho vol saber; no li importa gens el negoci personal de ningú ni el benefici que pugui reportar-li el fet de donar-li ressò a la seva secció i, de fet, diu tenir por de que es pugui veure precisament com un apartat de promoció editorial.

És curiós que, en les dues hores que ha durat la conferència, n’hagi sortit amb la impressió d’haver après molt o, si més no, d’haver reflexionat i de sentir una estima renovada a la professió del periodisme. El que explicava Victor Amela ha sigut una mena de classe concentrada de la tècnica i la humanitat que vull aprendre a manejar.

Tècnica, pel que fa a la manera de tractar una entrevista de caràcter i al paper de la creativitat en tot producte periodístic. Víctor diu que som transportistes d’idees, i que quan més lleugeres millor. O sigui, el saber aconseguir concreció i comprensió en l’espai que ocupa l’entrevista. I comentava també la manera d’encarar-la, de crear discussió o bé donar corda a l’entrevistat, tot tenint sempre en ment que ho fem per a un públic que pot simpatitzar o rebutjar les idees que es tracten en ella i que cal satisfer la curiositat tan d’uns com d’altres. Per últim, a l’hora de triar un títol que sigui cridaner, en primera persona a poder ser, emotiu encara millor, però que no enganyi mai al lector. I, en el conjunt, l’entrevista resulta en sí una creació.

Humanitat, en quant al calaix inacabable d’anècdotes que Amela té per explicar de tantes persones singulars de les que s’ha xopat de vivències i sabers. El descobrir a cada cop coses noves és un petit orgasme per al periodista. Un professional que té l’oportunitat de créixer personalment fent la seva feina és afortunat. Cada persona entrevistada pot alliçonar-lo i fer-li trencar esquemes. Víctor ens recorda, per exemple, l’experiència de Chavela Vargas confessant-li aspectes tan íntims com la seva alcoholèmia; i especialment l’entrevista a un paralític cerebral suec que va descolocar-lo amb la seva intel·ligència i alegria de viure.

I moltes de les coses tractades a La Contra han sigut producte de polèmica i de crítica. Titulars com ara ‘A Europa ningú coneix Aznar’ o ‘Els talibans són herois’ dos dies després de l’atemptat a les Torres. En aquest sentit, Victor és sent orgullós de que hagi servit per eixamplar «els horitzons mentals i vitals» de La Vanguardia; diari catòlic i conservador. Perquè, si quelcom succeeix, com s’ha de negar el dret a saber-ho al públic, per por d’ofendre a un sector determinat? Els lectors poden i han ser capaços de llegir noves visions del món: els límits del que es deu o no publicar han de temptejar-se i flexibilitzar-se.

Revistes: l'alternativa cultural

2008-05-08T16:00:00.000+02:00

Jornades de periodisme cultural i humanitats a la UAB

La professora i periodista Tate Cabré comença presentant als assistents. Tenim amb nosaltres Robert-Juan Cantavella, ex cap de redacció de la revista Lateral; Óscar Fontrodona, ex director de Ajoblanco; i en David Barba que, en absència dels directors de Quimera ― Juan Trejo i Jaime Rodríguez ―, serà qui ens parli de la revista com a redactor.

Lateral sorgeix el 1994 i tracta la cultura en sentit ampli, amb transversalitat entre gènere i ús d’un llenguatge especialitzat, però no ‘gremial’. Cantavella fou el cap de redacció de 1994 a 1996, any en que va morir la revista per falta de fons.

Ajoblanco apareix el 1973 causant força impacte a Barcelona, amb més de 100.000 exemplars venuts: és el primer cop que es parla clarament de sexe, drogues, feminisme, salut alternativa, etc. i va connectar amb una generació que, diu Fontrodona, tenia set. La segona etapa de la revista, a partir de 1986, ja va ser prou diferent. La que era la bandera de la publicació, la independència, va haver de cedir per passar a formar part del grup editorial El Mundo i, amb l’arribada d’Aznar, la revista va quedar tocada. L’últim número, l’any 1999, recollia els fets de Seattle; a la seva editorial, escrita per Fontrodona, es repetia diversos cops la paraula ‘indiferència’. Potser aquest nou estat d’ànim va ser la causa de la mort de la revista. I és que els temps canvien; els moviments i inquietuds socials també. Fontrodona, que va deixar la professió aleshores, es pregunta com podria sorgir ara un projecte com va ser en el seu moment Ajoblanco.

Per la seva part, Quimera és el gran referent de revista cultural literària en llengua castellana, i per ella han passat els escriptors més reputats en aquesta llengua. De les revistes comentades, és l’única supervivent: ha superat moltes crisis oferint una cultura que no era d’una actualitat rabiosa, sinó més aviat reflexiva i en la línia de pensament d’esquerres i revolucionari, dedicada a un públic molt reduït.

Les tres revistes estan en certa manera connectades per una època i una voluntat comunes. Es dirigeixen a un públic, com definia en David Barba, underground. Després del desert cultural que el franquisme va fer d’Espanya als anys 50, els 60 portaven noves idees d’Europa amb un auge dels moviments protestataris i als 70 a les Rambles de Barcelona començaven a veure’s travestis com una mostra d’un nou sector a la societat al que es van dirigir aquest tipus de revistes, totes divulgadores d’una cultura crítica, confrontadora i de resistència.

Cáñamo, Qué Leer... van néixer a partir d’articles que publicà Ajoblanco i que molts cops temptejaven la línia de censura amb manuals de fabricar bombes caseres i regalant llavors de marihuana amb les instruccions pertinents. Les tres són revistes minoritàries i qui escriu en elles, normalment sense cobrar, sap que serà llegit per pocs lectors. Això ha dut a que davant Internet i la publicació de suplements culturals als diaris la seva situació es torni cada cop més precària fins a la desaparició de les dos primeres.

Agence Europe

2008-05-07T13:56:00.008+02:00

Avui hem assistit a una conferència des de l'assignatura de Periodisme cultural. Se'ns demana que en fem una ressenya. Adverteixo a qui s'aventuri que això que segueix segurament deu ser molt semblant a l'article que pugui dedicar Wikipèdia a l'Agence Europe. Però bé:

Un projecte familiar que fa 50 anys que funciona. Ara són les germanes Lidia i Marina Gazzo qui continuen dirigint l’empresa com va fer el seu pare ― Emanuele Gazzo ― un cop fundada per Ludovicco Ricardi, l’avi del qui ara és el director executiu, Lorezzo Ricardi.

L’empresa va néixer a Luxemburg el 1953 amb l’objectiu de fer una agència compromesa amb tots els països que conformaven la Unió Europea. Des d’aleshores publiquen un butlletí en format imprès, i actualment també digital (editat en francès, italià i anglès). A l’Agència Europa s’intenta donar cobertura dels actes que succeeixen a la UE tenint en compte a tots els països i les seves diferents visions. Cosa que ara, amb la incorporació de nous integrants, es torna més difícil. Cal tenir en compte que la informació que es produeix a la UE és tremendament tècnica i complicada de tractar, i un periodista que entra a l’agència necessita un temps per familiaritzar-se. A més a més, és difícil cobrir la multitud d’actes que s’hi fan, especialment els de la Sessió Plenària. En aquest sentit, l’Agencia Europa té l’avantatge de ser de les veteranes, pel què té alguns privilegis. El finançament a través dels abonaments els permet una ampla independència, tot i que últimament el nombre d’organismes informadors de nivell europeu s’ha multiplicat i això provoca una competència més ferotge.

Una particularitat de l’Agència Europa és que el seu públic està molt interessat en notícies de la UE, n’està informat i per tant és necessari produir informació de gran precisió. Molts abonats llegeixen el seu butlletí, en el que també s’intenta sempre la separació entre opinió i informació. Un altre aspecte molt valorat pels lectors són les editorials, que apareixen uns 4 cops per setmana. El component de memòria històrica adquirit resulta fonamental per al tipus d’informació, i es conserva des de l’experiència dels seu avi i pare. Per últim, diuen les germanes Gazzo que el seu objectiu últim és el de crear una opinió pública europea. I és que el periodisme a Brussel·les té la característica d’una gran multiciplicitat de fonts (oficials, lobbbys, etc.) i, a banda, cada país de la Unió Europea té el dret de fer conèixer les seves informacions i opinions, amb visions tan particulars que els múltiples diaris nacionals en tractar la UE sembla que no parlin de la mateixa.

Com arribar a ser periodista de l’Agència Europa? Les Gazzo busquen persones joves, normalment sense experiència (a Europa no existeix el periodisme com a carrera), amb bons coneixements d’economia, dret, etc. i molta curiositat i voluntat.

Bé, ningú pot dubtar de la meva assitència a la conferència. Ara intentarem fer que el què se'ns va explicar tingui alguna mena de relació amb periodisme cultural, per molt que sembli un aparador d'una empresa que es fa autobombo a costa d'uns pobres estudiants de periodisme. A veure... uf... Ah, si! Si alguna cosa útil m’ha quedat ben clara després de la xerrada, és que cal aprendre molts idiomes. Idiomes = cultura, no?

Apa.

Nota d'actualitat: Avui, Lidia i Marina Gazzo, de 64 anys, han rebut a Barcelona el Premi a la Trajectoria Europeista concedit per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

Le scaphandre et le papillon

2008-04-20T22:03:00.000+02:00

INDICACIONS Le scaphandre et le papillon (La escafandra y la mariposa)

De Julian Schabel (França, 2007)
Guanyadora del premi a millor director al Festival de Cannes, 4 nominacions a l’Óscar i guanyadora de 2 Globus d’Or (millor pel·lícula estrangera i millor director).

PRESENTACIÓ
Pel·lícula basada en el llibre homònim escrit per Jean-Dominique Bauby.

Viure des de l’interior de la ment de l’editor de la revista Elle França quan als 43 anys pateix una paràlisis total del cos excepte del seu ull esquerre. Veure com canvia radicalment la vida d’algú que no es resisteix a decaure i troba formes d’escapar a través dels records i la imaginació.

Jean-Dominique Bauby va escriure un llibre amb l’ajuda d’una infermera que dictava un cop rere l’altre un alfabet ordenat segons la freqüència d’ús de les lletres en el parlar. Un cluc d’ull per a afirmar, dos per negar. I lletra a lletra el llibre (amb uns 200.000 clucs d’ull) que va escriure ha servit per elaborar el guió d’aquesta pel·lícula senzilla i alhora grandiosa, amb una fotografia bellísima i una perspectiva totalment nova de percebre els colors, la llum, els detalls. La ment del protagonista ― fantàsticament interpretat per Mathieu Amalric ― segueix totalment lúcida i conserva tota la intel·ligència i la ironia que arranquen tocs d’humor dins la tragèdia, que mai es tracta com a tal sinó que s’explora com una forma innovadora de reflexió i d’amor a la vida.

La platja, els amics, les amants, el menjar, el bany... són coneguts de nou des de l’escafandre que és la seva immobilitat i la papallona com a via d’escapament.

Bauby va morir de pneumònia dos dies després de que el seu llibre fos publicat.

Obituari

2008-04-13T20:07:00.004+02:00

De retrats de personalitats ― Robert Kennedy, Andy Warhol― a reportatges que immortalitzen fets com la Guerra del Sinaí, el desembarcament de la Marina americana al Líban o la Revolució Cubana; passant per assaigs documentals de la cultura de Japó, Rússia o Mèxic fins a deixar gravades en plata instantànies històriques com la visita del líder soviètic Nikita Khruschev al Memorial de Lincoln o l’entrada de Fidel Castro a La Havana.

Burt Glinn va passar-se els últims 50 anys viatjant pel món capturant grans escenaris socials i destacats events polítics amb una qualitat impecable i una empremta irrepetible. Va morir el passat dimecres amb 82 anys per una pneumònia, a East Hampton.

Glinn havia iniciat la seva professió com assistent per als fotògrafs a la revista Life, i gràcies a la seva amistat amb Robert Capa va ingressar a l’agència Magnum el 1951. A banda del seguiment de l’actualitat, va profunditzar en aspectes de la via quotidiana a EEUU i Europa amb diverses sèries de reportatges documentals i retratà per a revistes personalitats del món de l’espectacle, combinant-los amb el seu treball de fotoperiodista i fotògraf de viatges.

"I think that what you've got to do is discover the essential truth of the situation, and have a point of view about it."

Aquestes són paraules seves que l’agència Magnum ha volgut destacar a la seva web, acompanyant el portafoli de fotografies de Glinn. Impressionants.

El Louvre II

2008-04-07T20:38:00.010+02:00

Amb mil milions d’euros i una firma, ahir va néixer el Louvre Abu Dhabi: la nova seu del museu que la capital dels Emirats Àrabs té previst inaugurar el 2012.

Així ho han acordat el ministre francès de cultura, Renaud Donnedieu de Vabres, i el cap del Departament de Turisme d’Abu Dhabi, el Sultà bin Tahnun Al Nahiyan; tot i les nombroses crítiques fetes cap al director del Museu del Louvre, Henri Loyrette, per haver fet del museu un ‘producte d’exportació’.

L’ambiciós projecte corre a càrrec de l’arquitecte francès Jean Nouvel i es situarà a la illa de Al Saadiyat al cantó d’un complex d’hotels, residències, 5 teatres, una òpera i diversos museus més (com ara una nova versió del Guggenheim). França deixarà al Louvre Abu Dhabi obres procedents de varis museus del país, que hauran d’aportar permanentment un fons d’unes 300 obres prestades durant períodes d’entre 2 mesos i 2 anys, mentre que les autoritats de l’emirat pagaran uns 400 milions d’euros per poder utilitzar el nom del Louvre. Ara volen ser el centre cultural del golf pèrsic, les monarquies petroleres del golf Pèrsic. Em sembla més aviat un nou Las Vegas al desert. Com escrivia Anatxu Zabalbessoa a El País, Abu Dhabi és rica i vol apostar per una nova font d’inversió a banda del petroli, el turisme, segurament veient com la veïna Dubai ha passat en els últims anys a ser un sorprenent destí turístic glamurós i milionari arrel de l’auge arquitectònic que experimenta.

De totes maneres, aquest Louvre II no serà l’únic. El 2009 s’obrirà a la ciutat de Lens el corresponent Louvre-Lens dissenyat per l’agència d’arquitectura japonesa Sanaa, també replet d’obres procedents de la seu original de París (una nova atracció turística que s’espera que regeneri una zona on la supervivència a base de carbó, acer i tèxtil ja no era prou rentable). De fet, trobem el precedent al High Museum of Art, que des de l’octubre del 2006 i fins el 2009 s’ha rebatejat Louvre-Atlanta i mostra exposicions cedides per París.

‘Els museus francesos no estan en venta’. Així es titula el manifest firmat per més de 1.400 conservadors de museus, historiadors d’art, crítics, etc. on es demana als responsable polítics que es deixin de prendre ‘els museus francesos i el Louvre en particular per un dipòsit d’obres per utilitzar per motius polítics, diplomàtics o financers’.

Perquè ja no es tracta dels intercanvis corrents d’exposicions o la coproducció entre museus: el món artístic s’està globalitzant també. I la globalització comporta homogeneització, tot i que la cultura per definició sigui allò que caracteritza i pertany a la tradició històrica d’un poble. Talment l’empresa Starbucks, com tantes altres, i així com va fer el Guggenheim de Nova York, el Louvre comença a obrir ‘sucursals’ arreu del món, que està clar li reporten grans beneficis. Si La Gioconda ja l’han vista tots els francesos, que la portin a Abu Dhabi per a fer pagar entrada a milers de nous clients, i que abans passi per Atlanta a fer el mateix. I així tindrem més fons per portar exposicions de fora que els francesos no han vist. Diuen que transmeten la cultura arreu del món i el que fan és exportar un nou tipus de producte rentable. No trobo que la mercantilització de l’art benefici la cultura, malgrat que , d'altra banda, potser sí que repercuteix en un intercanvi de cultures (ara al Louvre segurament posaran una exposició d'art àrab)?.

Amb la gràcia que té anar de viatge i portar l’imant a casa del museu que s’ha visitat, a la ciutat on pertoca.

Russian red, nou descobriment

2008-04-01T22:36:00.001+02:00

INDICACIONS
Avui surt a la venta l’àlbum debut de Russian Red: I love your glasses.

COMPOSICIÓ
La seva música es pot qualificar de folk del segle XXI, un gènere que acull tant aviat les melodies sintetitzades amb sons de joguines infantils de Cocorosie com aquesta melòdica i singular veu de la preciosa Loudes Hernàndez, tot un descobriment per al 2008.

I love your glasses es compon de 12 temes intimistes i romàntics composats íntegrament per la cantant madrilenya de 22 anys, en els que es presenta senzilla amb només acompanyament acústic.

Especialment vibrants el tema que obre el disc, Cigarretes, i el single They don’t belive.

PRESENTACIÓ
Aposta d'Eureka records.
Podreu gaudir el seu directe el dia 25 a la Sala Castelló de Barcelona.

Post-it City. Ciutats ocasionals

2008-03-30T20:46:00.001+02:00

INDICACIONS
Quan l’urbanisme i la planificació no treballen a favor de les persones, aflora l’enginy humà per repensar l’espai i optimitzar-lo. Hi ha infinitud d’ocupacions temporals de l’espai públic arreu del món que, ja sigui per reivindicació o per necessitat, el transformen en un lloc i un moment determinats en quelcom imprevist. La societat adopta espontàniament els materials dels que disposa i els integra a la ciutat a voluntat segons les oportunitats d’acció, com qui penja un post-it i el treu, el canvia de lloc i no deixa rastre.

DOSIFICACIÓ
El primer que troba el visitant, un cop ha pujat les escales mecàniques, és una petita pantalla de televisió retransmetent una notícia del 28 de maig de l’any 1987. Es tracta de l’aterratge que l’estudiant Mathias Rust va fer a la Plaça Roja de Moscou en nom de la unificació dels darrers anys de la Guerra Freda, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín. Un acte imprevist a l’espai urbà amb una finalitat lúdica i política: tot un exemple històric del concepte Post-it.

A continuació el CCCB dedica tota la segona planta a acollir l’exposició per tal de donar amplitud a l’enorme volum de material a exposar. De fet, el visitant no ha d’esperar una exposició d’art convencional: es tracta de la mostra d’un gran projecte encara en expansió. Un arxiu de post-its del món. El seu eclecticisme presenta una enorme dificultat a l’hora de ser transmès al públic, i Martí Peran ― el curador de l’exposició i un dels nusos principals en la xarxa del projecte Post-it City ― ha hagut de trobar la manera de vehicular-ho per tal d’aconseguir plasmar el concepte i la seva complexitat, i alhora intentar que l’espectador no es vegi saturat davant tanta informació.

CONTRAINDICACIONS
En la grandària de la sala, els colors vius de fotografies i pantalles televisives destaquen sobre el blanc de les parets. L’espectador pot moure’s a voluntat, tornar enrere, crear el seu propi recorregut i rellegir les explicacions que acompanyen cada projecte exposat. Uns textos que a vegades pequen d’excés de tecnicismes, amb una documentació exhaustiva que pot acabar per embafar el visitant. Per això s’ha d’entendre com un valuós suport informatiu a utilitzar segons el propi interès en funció allò que s’hi vagi a buscar: treballar el tema en profunditat, conèixer el concepte sense haver de llegir absolutament tota la informació, o simplement deixar-se emocionar de la força de les fotografies i les històries que s’expliquen i descobrir post-its extraordinaris fruit de l’enginy humà.

La valoració general és molt positiva. Una exposició de cultura contemporània molt interessant de conèixer. I per a reflexionar sobre les ocupacions temporals de l'espai públic en dos vessants diferenciades: 1) l’apologia de l’urbanisme informal com a estratègia de rèplica a la ciutat planificada que, 2) contrasta i posa en entredit la fascinació per lo informal amb les ocupacions temporals de l’espai públic com a mode de supervivència dins el mateix context social.
I així, veure al costat de la construcció d’una ciutat efímera (Burning Man) que es crea una setmana a l’any en un llac dessecat dels EEUU, unes lloses d’un cementiri d’El Cairo convertides en estenedors o el gimnàs que en Garrido de Sao Paulo ha muntat sota una autopista com a institució social.

PRESENTACIÓ
CCCB
Fins el 25 de maig
Preu: 3,40 amb carnet d’estudiants

Entrevista a Martí Peran, curador de l'exposició i coordinador del projecte Post-it City

2008-03-30T14:38:00.012+02:00

Martí Peran marxa l’endemà de viatge: una setmana al El Caire, a fer un curs sobre curadoria d’exposicions. Ens aconsegueix un forat per l’entrevista. Arriba amb nervi, 10 minuts tard. Treu el cap per la porta del bar del CCCB, on havíem quedat, i amb el cigarret a la mà ens diu si podem sortir (a dins no es pot fumar). Un cop a la terrassa es disculpa, diu que és un dia estressant. I ens proposa de fer-li l’entrevista al cotxe. «Al cotxe?», em sorprèn. «És que haig de passar per la Facultat d’Art a buscar uns papers i així fem temps». De manera que seguim cap al garatge a aquest home − alt, prim, amb el cap i la barba afaitats −, que camina enèrgic i àgil, amb aire i parlar juvenil. Preguntant-li sobre el curs al que assistirà, encetem l’entrevista i encenem les gravadores. El cotxe ja va en marxa.

Què caracteritza l’exposició de Post-it City?
És un projecte poc convencional. Enlloc de ser una exposició d’obres és una exposició de recerques. Consta de molts mini-projectes que no són d’artistes, sinó petites recerques en contextos socials, culturals i polítics molt concrets. I també perquè és més un arxiu que una exposició, amb una naturalesa d’acordió a propòsit que té 78 recerques però que en podrien ser més. La idea és que de l’arxiu cadascú pugui fer-ne un ús a la carta segons el que es vulgui investigar.

El projecte de Post-it City treballa dos vessants diferenciades. Una és la fascinació per l’urbanisme informal com una estratègia de rèplica a la ciutat planificada, i l’altre és la ocupació temporal de l’espai públic com a mode de supervivència.
Sí, bàsicament les ocupacions temporals de l’espai públic es poden interpretar amb una doble lectura: com a un gest reivindicatiu (utilitzar l’skate a l’espai públic, jugar al criquet o buscar un lloc per fer l’amor...) de que l’espai públic és un espai per ser usat i que la gent té dret a utilitzar-lo com a espai comú, col·lectiu, d’associabilitats diverses. Però també hi ha altres ocupacions temporals de l’espai públic que provenen directament de les noves necessitats, de les noves exclusions i les noves urgències socials: qui dorm al carrer, qui ven al carrer, qui es prostitueix al carrer... moltes vegades ho fa perquè no té més remei. Aquest és justament el potencial d’una metàfora com Post-it City, que tan aviat et serveix per explicar que tenim ganes de reconquerir el carrer com per explicar que hi ha masses marginacions i exclusions que han de ser repensades i afrontades.

Respecte a la segona vessant, a l’exposició es mostren moltes gràfiques i estudis sobre el tema. Això es vehicula cap a algun objectiu o es tracta només de mostrar-ho?
Bé, estàs tocant un dels punts crítics, no d’aquest projecte sinó de tota la projectiva cultural. El de si el seu horitzó s’acaba en les exposicions per a que la gent passi per guixeta, pagui entrada, ho vegi el diumenge i se’n torni a casa satisfet; o contràriament hi ha d’haver paràmetres d’eficàcia real a l’hora d’avaluar la pertinència dels temes. D’una banda, crec que posar sobre la taula una reflexió sobre aquestes qüestions em ja és pertinent. D’altra banda, hi ha molts post-its que el millor favor que els hi pots fer és senzillament donar-los visibilitat per tal que deixin de ser inexistents i ocupin un cert espai d’atenció. Ja és un gest que pot arribar a tenir fins i tot una dimensió política.
De la mateixa manera que hi ha post-its que, contràriament, el que has de fer és ser molt cautelós per no visualitzar-los, perquè són clandestins i si els localitzes estàs denunciant-los i afavorir que puguin ser neutralitzats immediatament. Aquest és un tema molt interessant, el de com davant de cada post-it concret has d’anar decidint i mesurant fins a quin punt l’has de visualitzar i fins a quin punt l’has de preservar en la seva ocultació.

Qui decideix com tractar cada tema? Hi ha molts equips treballant en aquest projecte. Com es coordinen?
Crec que la metodologia que tenim és un dels valors d’aquest projecte. I ha estat la de crear grups de recerca en llocs molt dispars, de manera que els investigadors locals siguin els qui decideixin quins temes investigar a les seves ciutats. Grups de recerca, a més a més, voluntàriament molt heterogenis. Hi han hagut ciutats en les que els nostres interlocutors ha estat gent procedent de l’arquitectura o l’urbanisme, en altres han estat estudiants universitaris i en d’altres plataformes editorials o col·lectius d’activistes. Per tant, en cada ciutat el diàleg ha tingut un registre, un perfil, una tonalitat absolutament singular. On es decideix al final com es condueix cada projecte? Doncs en el feedback, en el diàleg que hi ha amb cadascun d’ells. Aquest és el paper dels comissaris i el paper de la coordinació: decidir les ciutats, buscar els col·laboradors en aquestes ciutats, busca’ls-hi el finançament per als seus projectes, anar discutint amb ells tot el desenvolupament del projecte i, al final, la tasca més important, que es donar un codi de lectura homogeni a tot el material selecionat.
En l’exposició era realment difícil perquè els materials que teníem eren molt eclèctics entre sí i calia dissenyar una exposició que els unifiqués per a que l’espectador no visqués una experiència babèlica.

El concepte de Post-it City va ser creat per Giovanni La Varra. Quina és la teva interpretació del concepte?
Jo l’entenc més enllà de com el planteja ell. Quan vaig pensar en el projecte el primer que vaig fer va ser proposar-li de treballar junts, ja que jo li manllevava la paraula. Va dir que sí. A partir d’aquell moment van sorgir unes discussions sobre el camp semàntic del concepte, que ell va formular al 2001 referint-se molt específicament a l’espai públic europeu. A mi m’interessava donar-li més amplitud de mires i convertir-lo en un concepte metodològicament operatiu en d’altres contextos, i sobretot donar-li una dimensió política que genuïnament el concepte no tenia.

Quina rellevància té el fet que molts post-it reutilitzin materials de manera totalment manufacturada i amb la característica de ser fàcilment portables i desmuntables? Assistim a una crisi, com vaticina La Varra, de les tecnologies basades en fortes inversions d’investigació?
El que interpreta Giovanni és que al costat de la revolució tecnològica ordinària i el seu creixement exponencial sostingut hi ha una baixa tecnologia post-it on impera l’habilitat del subjecte. L’enginy del subjecte, la capacitat d’utilitzar una cosa per una altra amb una funció que no estava prevista. La possibilitat de parasitar un context, de reciclar un material... és la tecnologia de l’enginy, no la tecnologia de les disponibilitats tècniques i de capital.

Quins efectes polítics poden tenir aquestes tecnologies de l’enginy?
La política moderna, és a dir la dels segles XVII-XX, és una política delegativa i representativa (‘jo et voto a tu i tu decideixes per mi’). El fracàs de les estructures representatives, que ha afectat al món de la cultura, és també el fracàs de la delegació política. Estem assistint contemporàniament a un subjecte que ja no delega en les estructures de poder (ni en les polítiques, ni en les estètiques als museus, ni en les científiques a l’acadèmia, ni en les teològiques a l’església) sinó que autoconstrueix el seu temps d’experiència. És un subjecte que en comptes de ser delegat torna a prendre la paraula per ell mateix. En aquest fenomen, que és d’una amplíssima magnitud, suggerim que Post-it City és arquitectura de reciclatge, és una manera d’enfocar determinats processos d’urgència social; però també és una manera més d’entreveure aquesta capacitat subjectiva de tornar a prendre la paraula: subjectes que ocupen l’espai públic per jugar, per follar, per beure, per vendre, per voltar... que retornen com a subjectes actius.

Mentre que la planificació urbanísitca pretén impedir-ho.
Intenta convertir-nos en consumidors. Mira (senyalant els edificis de la Gran Via, per on circulem) on estan els habitatges. Tot són espais per tenir una interacció amb la mercaderia. Són espai absolutament neutralitzats com a espais de sociabilitat, convertits només en un espai de shopping. Davant d’això, el subjecte retorna vivint.

En l’explicació que vostè fa del seu projecte he llegit esmenes al sociòleg Richard Senett. Creu, com ell va proposar a ‘El declive del hombre público’, en la creació d’espais sense finalitats definides on la gent pogués desenvolupar una sociabilitat pública seria una manera d’estimular aquesta subjectivitat perduda?
La idea és aquesta. L’espai públic per definició és un espai polivalent. En el que, a priori, hauria de ser normal que s’hi esdevinguessin moltes coses imprevistes. Contràriament, estem assistint a uns processos d’homogeneització de l’espai públic. És només un espai de pas i no es deixa que s’hi dormi, en un espai de joc no es permet que els gossos hi transitin, en un espai de shopping no es permet que s’hi jugui... tot està absolutament regulat.

A favor de 'l’ordre públic'.
A favor de la neutralització. Del mal entès ordre públic, entès com a neutralització de la subjectivitat.

En canvi l’entenem diferent, el concepte d’espai públic.
Ens el volen fer entendre així, però estructuralment és un lloc de pas on res té dret a romandre-hi. Enlloc de ser l’espai organitzat des d’unes estructures de discurs ideològic hegemònic, s’ha d’entendre l’espai públic com un espai en el que passen moltes coses i res del que passa té dret a romandre-hi. El que l’antropologia en diu ‘ritu de pas’. Un ‘entre-coses’. Quan en una tribu algú té l’edat de convertir-se en un caçador, l’envien a la muntanya a que busqui un tigre. I mentre volta buscant el tigre no és ni nen ni caçador, està desenvolupant un ritu de pas. Quan torni amb el tigre, deixarà de ser nen i esdevindrà caçador. En aquest sentit, efectivament existeixen llocs que no són llocs, que no són estats definits, que són ‘entre-estats’. ‘Entre-coses’. L’espai públic no és res concret, és un ‘entre-coses’. Són llocs de pas on les coses passen. Res té més dret que esdevenir-se, però no de ser-hi. Aquesta és l’analogia amb l’antropologia.

Quin és el futur dels post-it, tan en una vessant com en l’altra?
La biografia del pos-it està escrita. Tots els post-it son efímers i estan condemnats a desaparèixer. Forma part de qualsevol pos-it que tu posis en algun lloc, algun dia salta.

Però es pot reenganxar en un altre lloc.
Sí, però a vegades ja no enganxen. Dic que tots han de desaparèixer justament perquè o bé es desplacen o bé es prohibeixen o bé s’institucionalitzen o regulen. ‘No es poden fer grafitis, nens; feu-los en aquesta paret. No es pot anar en skate, però en aquesta rampa sí que us hi podeu posar’. Tots desapareixen per prohibició, per regulació o per desplaçament, perquè es va desplaçant en funció de la pressió que rep. Forma part de la biografia del post-it anar-se desplaçant, que és una de les coses fascinants del post-it.

Però el fenomen post-it sembla anar a més.
Jo penso que anirà més, per això es interessant investigar post-it ara a Sud-Amèrica i Centre-Amèrica, perquè, per exemple, tot el tema de la venda ambulant és un tema creixent. Tant que a hores d’ara hi ha contextos com el de Mèxic on pràcticament el 50% de l’economia del país està vinculat amb l’economia de carrer. És a dir, que el post-it és un fenomen imparable.

Per últim: com entén el concepte de cultura contemporània?
És cultura contemporània la que parla de la contemporaneïtat. Sí que hi poden haver-hi uns pintors d’aquarel·la fantàstica que tenen tot el dret a existir, però no estan fent cultura contemporània: estan fent aquarel·la.

Què pensa de Barcelona com a ciutat de cultura contemporània?
Barcelona és una merda. És una gran trampa, és un gran engany. És una ciutat que ens l’han robada, convertida en una ciutat de calvinistes, protestant, per a un cos social que és d’arrel mediterrània i que té la tradició de viure al carrer, d’utilitzar-lo, de transformar-lo.

Això té a veure amb el joc sobre el civisme a l’últim tram de l’exposició.
Exacte. Recordeu-vos que l’alcalde Clos, quan va promoure l’ordenança cívica sobre l’ús de l’espai públic, va arribar a dir literalment als mitjans de comunicació que «de casa s’ha de sortir pixat». Per favor! Jo no necessito cap polític paternalista que em digui això. Aquest és l’engany. L’únic que s’està fent és convertir Barcelona en un gran plató turístic en el que fins i tot ERC, que ha tingut la cartera de promoció turística de Barcelona, un partit teòricament d’esquerres, es vanaglorieja dels èxits en l’increment de percentatges en el consum turístic a Barcelona. Què és el que ha passat a les Rambles, per exemple? Les Rambles és un espai absolutament alienat, no té res a veure amb Barcelona. Hi ha fins a 20 hotels de la Plaça Catalunya a Colom. Tot són zones de comerç, els preus són desorbitats, i el vianant que hi ronda és un turista amb barret mexicà. I això és el que han volgut i estan aplaudint perquè diuen que deixa un rèdit econòmic. Barcelona es ven com el que no és: una ciutat jove, tolerant i creativa. Ni jove ni tolerant ni creativa. L’únic que s’ha fet ha sigut convertir la joventut, la tolerància i la creativitat en espectacle de consum per atraure turistes. I sinó pregunteu-ho a la gent que està fent música o escrivint poesia, a la gent que està fent arquitectura alternativa... Quins recursos té? Quines plataformes té? Cap ni una.

Suplement cultural: ABCD

2008-03-24T21:31:00.004+01:00

PRESENTACIÓ
ABCD las Artes y las Letras és el suplement cutural que el diari ABC publica els dissabtes.
Ja havia sentit a dir que és potser el millor dels suplements culturals de l'estat espanyol. Analitzant-ne la versió digital dono el meu vistiplau a aquesta afirmació i és que, comparant-lo amb el d’altres mitjans (a saber: el de la Opinión de Málaga, el de l’Avui o El Cultural) ABCD resulta molt més atractiu i accesible al’hora d’acostar la cultura als lectors.

DOSIFICACIÓ
Se’ns presenta en el format típic d’un diari digital, amb una filera horitzontal sota la capçalera on hi ha totes les pestanyes en què es divideix el suplement. Així ens podem dirigir amb un simple cop d’ull a les sección de llibres, teatre, art, música, cinema, arquitectura i disseny, firmes i (atenció!) internet i còmic. La portada recull els textos més destacats a l’esquerra, i a la dreta mostra una galeria multimèdia amb fotografies de diversa temàtica cultural. També hi ha un petit menú d’enllaços cap a notícies, conferència, compra de llibres, etc. que dirigeixen cap a l’edició digital del diari ABC.

INDICACIONS
Tot i que alguns dels textos pequen d’elitisme en l’expressió, la forma en què es presenta convida a la lectura. De fet, tot el suplement s’escriu amb una plantilla que prima la claredat i la senzillesa, amb colors vius però no estridents, destinats cadascun al títol, o el subtítol, o la secció. A cada article és possible deixar un comentari a peu de pàgina. Les pestanyes obren una llista d’articles a cada secció que no és ni molt menys feixuga. M’ha cridat l'atenció, precisament, que és molt fàcil que l'internauta es quedi llegint els escrits.

Sorgit al 2005, ha anat remodelant-se constantment en disseny i continguts. El director, Fernando R. Lafuente, va rebre el premi Atlàntida que atorga el Gremi d’Editors de Catalunya el desembre del passat any. Lafuente va parlar aleshores de la que resulta ser la norma inquebrantable en la elaboració del suplement: la lliberat d’expressió. «Mai se li ha tocat a ningú una coma ― diguè ―. Perquè la cultura és una qüestió de sumar, i no de restar. Estem lluny de grups i banderes».
(Seria bo que s’apliqués aquesta màxima i la qualitat general del suplement al diari al que pertany).

Vides minades

2008-03-12T11:13:00.010+01:00

No es tracta d’una exposició per gaudir i entretenir-se. Tal com resa el text que trobem en entrar, Vides Minades “és un projecte fotogràfic de sensibilització”. Això no treu que les fotografies, de la mà del fotoperiodista Gervasio Sánchez, siguin realment belles. És aquesta bellesa, la manera en com es retraten els protagonistes amb immensa naturalitat, el que transmet més força i fa sumir l’espectador en un profund silenci mentre coneix les històries d’aquelles persones mutilades per les mines que Gervasio ha portat al CCCB.

Sánchez realitza aquest projecte des de 1995 amb el suport de les ONGs Intermón Oxfam, Metges sense fronteres, Mans Unides i la companyia DKV Seguros. A banda, Lupa Produccions va acompanyar al fotògraf en el viatge que el va retrobar amb tres protagonistes de l’exposició, als que havia fotografiat 10 anys abans, i projecta el seu documental mostrant les dificultats d’aquestes persones per fer vida normal.

L’exposició és gratuïta. Quanta més gent pugui sentir-se sacsejada per ella millor. És per això que voldria dedicar aquest comentari al tema què es tracta, i ensenyar-ne les fotos. La sala es divideix en espais dedicats a cadascun dels casos, de 6 països diferents:

Mónica Paola Ojeda, de Bucaramanga (Colòmbia). Va quedar cega i manca el febrer de 2003 en tornar del col·legi.

Sofía Elface Fumo, de Boane (Mocambo). El novembre de 1993 va trepitjar una mina i va perdre les dos cames. Després de 7 anys amb les mateixes pròtesis i havent suportat dos embarassos, va viatjar a Catalunya per canviar-les.

Manuel Orellana, d’Apopa (El Salvador). Té quatre fills. Va perdre les dos cames quan recollia cafè en un camp minat, pocs dies abans que acabés la guerra, el 1999.

Adis Smajic, de Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina). Té 25 anys, canta hip hop i viu en una pensió per a mutilats de guerra. El 1996 va perdre l’ull esquerre i el braç dret, i des d’aleshores ha patit més de 30 intervencions quirúrgiques. Ara s’ha casat amb Naida Vreto.

Fanar Zekri, de Lajan (Kurdistan iraquià). Va perdre les dos cames el 1996 quan tenia 6 anys. Fanar juga al futbol tot esquivant els contraris amb la pilota entre les mans i xutant-la amb els punys.

Cada any moren 15.000 persones per les mines antipersona. Les mines no només arranquen membres o treuen vides, també impedeixen l’accés a pous, camps de conreu o escoles. I és que el procés de desminat és massa car per als països més afectats. Segons l’ONU, caldrien 1.100 anys i 30.000 milions d’euros per eradicar els 167 milions de mines sembrades en 78 països d’arreu del món. Aquesta maleïda arma costa només 3 euros d’instal·lar. Però trobar-la i desactivar-la en costa 750, i és un procés que poca gent s’atreveix a fer.

Els qui perden les cames a la infància hauran de canviar-se la pròtesis unes 25 vegades al llarg de la seva vida. La despesa econòmica és impossible d’assumir per a la majoria d’afectats que viuen en països amb renda per càpita inferior a 40 euros al mes. Molts d’ells es construeixen el que poden. L’últim tram de l’exposició recull tot de fotos de pròtesis, a una banda, i un seguit de persones mutilades d’arreu del món assegudes mirant a camara. És un passadís realment esgarrifós i impactant.

“Deu anys després de l’entrada en vigor del Tractat d’Ottawa, quaranta països, entre els quals destaquen Estats Units, Rússia o Xina, principals productors mundials de mines i amb dret a vet al Consell de Seguretat de l’ONU, continuen negant-se a ratificar-lo, mentre milers de persones entren a formar part cada any d’un impressionant exèrcit de mutilats”.

Aquesta exposició ens retroba amb l’horror més actual i la precarietat que les guerres han provocat en molts països. La realitat de les mines antipersona no ens arriba amb la força amb que hauria de fer-ho i sembla que ens quedi molt lluny, però la perversitat d’aquests petits aparells perviu al llarg dels anys. I està bé, i és necessari, que ens ho recordin. Bon treball, Gervasio Sánchez.

Henry Darger i l'art marginal

2008-03-09T21:16:00.009+01:00

Trailer de la pel·lícula dedicada a Henry Darger dirigida per Jessica Yu.

UNA BIOGRAFIA PECULIAR

Henry Darger (abril 1982 – abril 1973) va perdre la mare durant el naixement d’una germana que mai conegué perquè va ser donada en adopció. El seu pare va fer-se càrrec d’ell fins que a l’edat de 8 anys el va internar a un orfenat catòlic. Allà, en resposta al seu estrany comportament (parlava sol i feia sorolls) un metge va diagnosticar que ‘el seu cor no era al lloc adequat’ i el van traslladar a un psiquiàtric, on el diagnòstic va passar a ser ‘masturbació’. Va escapar-se als 17 anys. El seu pare ja havia mort i ell va trobar feina en un hospital catòlic on es va quedar durant la resta de la seva vida, que es va desenvolupar dins d’una regular monotonia, amb la particularitat d’anar a missa fins a 5 cops diaris i acumular brossa del carrer al seu habitatge. Amb prou feines es relacionava amb ningú. Darger vivia en una habitació del North Side de Chicago, on va morir. Els amos, Nathan i Kiyoko Lerner, van ser els que descobriren la enorme obra secreta en mig de l’escampall de porqueria i decidiren difondre-la.

Ara la seva obra es ven per milions de dòlars i l’American Folk Art Museum va inaugurar el Centre d’Estudis Henry Darger el 2002. Molts estudiosos s’han dedicat a l’autor, al voltant del qual giren teories i suposicions (com qui diu que Darger va ser el misteriós autor de l’estrangulament d’una nena de cinc anys, Elsie Paroubek, que surt representada en un personatge que desencadena la rebel·lió dins la seva història) o que la seva vida el va marcar dolorosament i el va dur a expressar-se d’aquesta forma.

UNA OBRA INTRIGANT
The Story of the Vivian Girls, in what is Known as the Realms of the Unreal, of the Glandeco-Angelinnian War Storm, Caused by the Child Slave Rebellion (La Història de les Vivians, en el que es coneix com els Regnes de lo Irreal, sobre la Guerra-Tempesta Glandeco-Angeliniana causada per la Rebel·lió dels Nens Esclaus).

Hi havia una vegada un planeta gegantí habitat per cristians, principalment catòlics. Hi havia set princeses - les Vivians- de la Cristiana Nació d’Abbiennia que van encapçalar una rebel·lió contra el règim d’esclavatge infantil imposat pels Glandelinians. Els nens empunyaren les armes i lluitaren contra els opressors, i molts van morir després de patir horribles tortures a mans dels Glandelinians.

Aquesta és la història mitològica que narren 15.143 pàgines manuscrites per Henry Darger, que també va il·lustrar-les amb centenars d’aquarel·les, composades amb retalls de revistes populars i llibres infantils. Una obra caracteritzada pel caire transsexual que tenen les figures femenines dibuixades ‑que apareixen despullades o semidespullades amb ales de papallona i òrgans sexuals masculins-, les escenes de persecució, batalles i tortures que recorden passatges de l’antic testament; i brutals imatges de violència contra nens que obren interrogants sobre la ment malaltissa de Darger i les seves pulsions subconscients. Però el fet més rellevant és que aquest treball bastíssim no va ser descobert fins a la mort de Darger.

Això, sumant-hi una biografia grisa i tràgica, imprecisa i peculiar, el converteixen en un dels màxims referents de l’art marginal.

REFERENT DE L’ART MARGINAL
És art la obra de Darger? Els seus nombrosos llenços donen forma a un text apocalíptic amb una tècnica delicada de collage i dibuix naïf que crea un efecte bell, i alhora inquietant pel que en ells es representa. Darger segurament mai va visitar una galeria d’art ni va inspirar-se en cap artista; de manera autodidacta, el que guiava la seva mà provenia dels misteriosos pensaments, pors, impressions, potser somnis... que habitaven a la seva ment. Fos com fos, va crear un estil propi i inconfusible que se li ha reconegut pòstumament i ha esdevingut un nou referent d’art contemporani. El seu imaginari, tot i que confús, és únic i interessantíssim de descobrir. Darger canalitzava la seva mena de bogeria a través dels pinzells. Tot i que estranya, la seva obra és bella, i transmet sensacions a qui la mira, l’encisa despeglant -en inacabables folis de grans dimensions- tot la seva singularitat.

De manera que sí, la obra de Darger és art. Aquell art anomenat marginal, aquell que no té èxit als espais culturals de l’establishment. Jean-Michel Basquiat (1960-1988), Ferdinand Cheval (1836-1924), David Nebreda (1952)... són considerats artistes outsiders també. A banda de que la majoria d’ells acostumen a tenir algun tipus de malaltia mental, els artistes marginals són aquells que desenvolupen el seu art al marge de les escoles del moment i sense tenir en compte cap patró oficial del que es considera artístic. La seva pulsió artística acostuma a donar-se per l’alteració mental que pateixen i respon a un imaginari particular i excèntric.

La obra d’aquestes persones que al llarg de la història han sabut canalitzar els neguits, patiments o cosmovisió de les seves ments trastornades és extraordinària. En la línia de legitimar com a art el treball dels artistes marginals es va crear, per exemple, l’American Folk Museum, es va fer la mostra High and low: modern art and popular culture al Museu d’Art Modern de Nova York i es celebra, des de 1992, la Outsider Art Fair a Nova York.

Once

2008-03-05T10:21:00.010+01:00

INDICACIONS
Hi ha pel·lícules petites, senzilles, sense efectes especials, que expliquen històries que bé podrien ser reals. I que s’expliquen d’una manera tan tendra i encantadora que aconsegueixen tocar més l’espectador que altres grans produccions melodramàtiques i/o romàntiques. És el que vaig pensar després de veure Once.

L’irlandès John Carney dirigeix un film ben elaborat a l'estil del cinema britànic independent i una posada en escena realista on els fets succeeixen amb gran naturalitat, emmarcats al bell paistage de Dublín. La idea de Carney era fer un musical a l'estil dels anys 40, quan la història s'explicava a través de cançons.

Els personatges d’aquesta història d’amor atípica són Glen Hansard i Markéta Irglová. El primer -líder de la banda irlandesa The Frames-, només havia de compondre les cançon en un principi però va acabar protagonitzant la pel·lícula amb Irglova, amiga seva. Ell, com el protagnista d'Once, també va ser un músic als carrers de Dublín. Ella és una jove compositora de 19 anys. Ambdòs aconsegueixen un paper brodat tot i la manca d'experiència.

ACCIÓ
La relació entre els dos es torna peculiar, tan breu com màgica, estructurada al voltant de la música. Les cançons ens expliquen molt més de la vida i tristeses dels protagonistes que no pas el que ells diuen. La música i el que en ella s'explica atrapa des del primer moment i acompanya tota la història, donant-li sentit i coherència, teixint-ne la trama. Una entranyable història que - a banda de tractar temes com la família, la immigració i la situació econòmica del país-, té l'humil pretensió de fer-nos pensar que l'amor és imprevisible i que sempre pot sorgir una vegada més.

PRESENTACIÓ
Pel·lícula de cinema independent. No arriba als 90 minuts de metratge. Es va rodar en dues setmanes amb 120.000 euros de pressupost (ara ha recaptat tres milions de dòlars només a EUA). Premiada pel públic al Festival Sundace 2007 i amb l’Óscar a la millor cançó.
I la cançó, al meu parer, s’ho val:

Ruddigore o la nissaga maleïda

2008-02-24T13:31:00.001+01:00

COMPOSICIÓ
Ens asseiem a la quarta fila. Qui hagi estat al Versus Teatre sap que escenari, el que se’n diu escenari en el significat més convencional, no n’hi ha. Els espectadors seuen en unes graderies curtes enfrontades, uns davant dels altres, i els actors actuen a l’espai que queda al mig. Com si fos una mena d’amfiteatre grec partit, el Versus és un teatre petit, humil i acollidor. A platea, sis cadires desiguals i un piano en un racó. Es fa fosc.

No sabem ben bé que esperar de Rudiggore o la nissaga maleïda. Les breus referències ens diuen que és una opereta gòtica adaptada de la obra literària de W.S. Gilbert i A. Sullivan representada per la companyia Egos Teatre. Els llums s’encenen i comença la representació. Sis actors i actrius canten, es belluguen tot gesticulant i ens expliquen la tenebrosa llegenda de Rudiggore: tots els que hereten el títol d’aquesta nissaga estan obligats a cometre un crim mortal al dia si no volen morir en una terrible agonia. El piano posa el ritme a la obra: és àgil, captivadora, intrigant, envolvent. I molt divertida.

ACCIÓ
Al principi ens consta reaccionar. Després de la cançó introductòria, comença la trama i anem coneixent als personatges -vestits i maquillats a l’estètica més Burton-, i el seu paper dins l’obra. A poc a poc ens deixem endur, i cada cop riem amb més ganes els enginys de la funció. Diàlegs i cançons –d’esgarips molt ben afinats- es van combinant al llarg de la obra al voltant d’una història rocambolesca, graciosament gòtica i dolçament múrria. Quan arriba el final –brutal, inesperat de tan absurd-, conduïts per un ritme vertiginós que ens arrossega al llarg d’una hora i mitja rapidíssimes, els espectadors aplaudim amb empenta el magnífic elenc d’actors i actrius.

INDICACIONS
Ens crida l’atenció que mai surtin d’escena, que ells mateixos hagin estat fent els efectes sonors durant l’obra, que a més a més siguin excel·lents cantants i que ens hagin ofert una obra tan senzilla com elaborada amb una escenografia mínima molt ben trobada. Sortim del Versus Teatre satisfets i encara rient, comentant que sovint les petites companyies de teatre són les que donen grans resultats.

DOSIS

PRESENTACIÓ
Versus teatre
Fins el 2 de març
De dimecres a diumenge a les 21:30h
Preu: 10 euros a atrapalo.com

En transició

2008-02-23T12:48:00.007+01:00

INDICACIONS

Qui s’acosti a l’exposició En transició, que ofereix el CCCB fins al 24 de febrer, que no s’esperi res convencional. No es tracta de l’explicació pedagògica d’uns fets històrics ordenats cronològicament, ni d’un anàlisis acadèmic exhaustiu de la Transició dels 70-80. La transició que se’ns mostra es forma d’una pluralitat d’eixos temàtics, d’una combinació de punts de vista i posicions socials, i d’un eclecticisme de manifestacions artístiques i reivindicatives de gran força. I és que la idea dels creadors és plasmar la complexitat del període des d’un caire planer, des del protagonisme d’individus i col·lectius socials que ens ajudin a copsar com es va viure, més que no pas parlant d’aquells qui van dirigir el procés des de la política.

Aconseguirem copsar, doncs, la magnitud dels fets que van viure els nostres pares i avis des d’un prisma diferent però efectiu, que transmet a l’espectador l’horror de la dictadura, el vigor dels moviments socials i la solidesa d’una resistència que des de molts àmbits va ser la que aconseguí una transició real.
No es tracten els temes com a esdeveniments passats, més aviat es procura una sensació de canvi progressiu que avança fins a l’actualitat donant a entendre que molts aspectes de la Transició no han sigut tancats, que continuen influenciant-nos.

DOSIFICACIÓ
El primer espai del recorregut ens situa a les acaballes del règim: la veu de Franco repeteix en una ràdio ‘que todo quede atado y bienatado’ i el Movimiento convoca un Consejo secret davant la crisi.
Les protestes s’estan multiplicant i els ciutadans es rebel·len contra la repressió: un primer eix temàtic de l’exposició és la Vaga, recalcant la importància que va tenir aquesta pressió des de múltiples àmbits socials per enfonsar el règim.

La Comissaria, la segona temàtica, ens enfronta a la barbaritat dels interrogatoris i les detencions a través de documents cedits pel Ministeri d’Interior. Són les ordres i fitxes policials i les declaracions dels torturats les que parlen, i també les fotografies dels morts penjades, protegides per una tela blanca que l’espectador descobreix.

L’Escola i els Nuclis de Convivència formen l’espai que mostra l’actuació des de la base, amb filmacions, dibuixos, pòsters que mostren la importància de les escoles d’estiu, educadores al marge del règim. La família hi té un paper important, així com en l’evolució cap a noves formes de convivència sorgides amb la manifestació de la llibertat sexual, l’eclosió del feminisme, la crisi de l’autoritat paterna, etc.

L’apartat següent és la Psiquiatria. Per primer cop es qüestionen les teràpies i es comença a estendre una visió diferent sobre els malalts mentals.

L’espai de l’Escena Musical dels 70-80 recull tots aquells grups que escandalitzaren la premsa i les generacions més conservadores; una spice box permet ressuscitar els temes de Kaka de Luxe, Siniestro total... L’exposició de fanzines mostra que es tractava d’una cultura participativa, on el públic prenia cada cop més importància i era el que sustentava els concerts de punk, els recitals i les cançons protesta.

Les sales següents es dediquen a Representacions, és a dir, a la visió de diversos artistes sobre els fets que succeïen: la pel·lícula sobre l’atemptat a Carrero Blanco que fou censurada, un homenatge de Brossa a Puig Antich, l’escultura que du per títol Amnistia...

I per últim, l’exposició vol donar veu a l’espectador. La secció de Preguntes a la Transició, a bandes de mostrar treballs cinematogràfics sobre plantejaments d’autors diversos sobre el tema, permet gravar una pregunta que hagi sorgit durant el recorregut davant una càmara.

CONTRAINDICACIONS
Qui no disposi d’una parell d’hores no podrà gaudir amb tranquil·litat aquesta exposició. Recomanem trobar una tarda lliure i passejar-s’hi sense perdre’s detall. Sortosament les explicacions sobre els materials que es mostren –escrits, sonors, audiovisuals, materials- són breus i precises i deixen que sigui un mateix qui s’endinsi a buscar-ne la profunditat i reflexionar.

PRESENTACIÓ
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Fins el 24 de febrer
Preu: 4,40 (3,30 amb el carnet d’estudiant)
Comissaris: Manel Risques, Ricard Vinyes, Antoni Marí

BENVINGUDA

2008-02-20T10:09:00.007+01:00

Bloc al voltant de l'assignatura Periodisme especialitzat cultural, on es penjaran articles diversos, cròniques, reflexions i el que sorgeixi sobre productes culturals variats de l'àmbit de Barcelona.

Aquí teniu una mica més d'informació sobre l'oferta cultural més propera, tot esperant que el tractament que us proposem ajudi a curar el vostre ànim en petites dosis d'art, administrades per una estudiant de periodisme.